L’ ecografia és una tècnica que fa servir els ultrasons (sons d’alta freqüència) per obtenir imatges de l’interior del cos, perquè el so és reflectit de manera diferent pels diferents teixits.

A més, gràcies a l’anomenat “efecte Doppler“, permet obtenir informació sobre la velocitat i els desplaçaments de la sang (perquè els tons en moviment que s’apropen cap a l’oient es fan més aguts i els que s’allunyen es fan més greus).

Avui dia, l’ecografia ginecològica és una prova diagnòstica rutinària que juga un paper fonamental en la detecció precoç de qualsevol tipus d’alteració ginecològica.

L’ecografia ginecològica es pot fer per diferents vies, tot i que les més freqüents són la vaginal i l’abdominal. En l’actualitat, la majoria de les ecografies es fan via vaginal, introduint un petit transductor en la vagina, atès que d’aquesta manera el transductor està més a prop dels òrgans pelvians i permet veure els ovaris i l’úter de manera més clara i més gran. L’ecografia per via vaginal no requereix cap preparació.

La via abdominal queda relegada només a les dones que no hagin mantingut relacions sexuals o en casos especials que no es poden valorar correctament per via vaginal. Per a l’ estudi per via abdominal, cal haver begut un litre d’aigua 1 hora abans de la prova, perquè la bufeta plena d’orina facilita l’obtenció de les imatges.

En general l’ecografia es pot realitzar en qualsevol moment, encara que depèn de l’objecte.

És la utilització d’ultrasons i no de radiacions ionitzants amb sondes lineals d’alta freqüència (igual o superior a 7 MHz) a través del teixit mamari.

L’ecografia consisteix a rastrejar tota la mama i la zona axil·lar, i permet diagnosticar quists, nòduls sòlids, zones de desestructuració i alguns càncers de mama; com també l’estudi de la possible afectació de l’aixella.

Depèn en gran mesura de l’experiència del metge operador, perquè és una tècnica dinàmica. Ens permet el diagnòstic de mastitis -abscessos, control de les pròtesis mamàries, control de les cicatrius, secrecions i com a guia en les tècniques invasives com la PAAF (punció -aspiració amb agulla fina és una tècnica fàcil i fiable, que ens permet obtenir unes cèl·lules per a un estudi citològic. No requereix anestèsia i és molt ben tolerada) o la BAG (punció i aspiració amb agulla gruixuda que ens permet l’obtenció de petits cilindres de teixit per al seu estudi anatomopatològic posterior amb una fiabilitat del 100%.

Requereix anestèsia local i provoca una mica de molèstia durant uns dies.

Tècnica desenvolupada per Hinselmann el 1925, amb l’objectiu de localitzar lesions davant d’una citologia anormal, avaluar-les i, si és necessari, fer una biòpsia dirigida. La colposcòpia és una tècnica no invasiva per determinar si una lesió citològica té una repercussió a nivell del teixit cervical.

És una tècnica que es fa amb dos colorants:

• Primer l’àcid-acètic que demostra lesions acetoblanques que tradueixen alteracions de desorganització de l’epiteli cervical;
• Segon solució iode-iodurada de lugol (Test de Schiler) que es basa en la captació del lugol pels epitelis normals (per la presència del glucogen als seus estrats intermitjos) i de la no captació de lugol pels epitelis immadurs i displàsics.

Mitjançant la visualització del coll amb una òptica (colposcopi) s’observaran totes aquestes alteracions i ens permetrà fer biòpsies cervicals dirigides.

És el procediment per a l’estudi i avaluació de la mama més important i principal en les dones a partir dels 40 anys.

Es basa en la utilització de radiacions ionitzants i l’obtenció de dues imatges o projeccions en cada mama (obliqua-mitja-lateral i crani-caudal); que s’aconsegueixen per la compressió de la mama.

Aquesta compressió pot provocar molèsties i fins i tot dolor en algunes dones, principalment els dies previs a la regla (hem de procurar realitzar-la després de la regla).

La mamografia és la base per al diagnòstic del càncer de mama però no és una tècnica infal·lible i pot no diagnosticar-lo en un 10% dels casos.

Al nostre centre aconsellem la realització de la primera mamografia als 35 anys, cada dos anys entre els 40 i els 50 i anual a partir dels 50. Però amb les pacients amb risc familiar o per altres factors es pot modificar la freqüència i començar abans.

Els homes també es poden fer mamografies i està indicat com a un primer estudi d’imatge en el diagnòstic del càncer de mama i en la ginecomàstia.

Les mamografies es classifiquen segons la classificació de BIRADS que va del 0 al 5 en funció de les imatges que s’observen i el risc de tenir un càncer de mama.

Actualment la major part dels centres de radiologia utilitzen mamògrafs digitals que permeten compressions més curtes i el tractament de les imatges.

És un procediment de gran utilitat en ginecologia. Consisteix en la introducció, a través de la vagina, d’una òptica petita que té una càmera a l’extrem i permet veure la cavitat interna de l’úter i el coll cervical. L’histeroscopi diagnòstic té un diàmetre aproximat de 3 mm, i necessita d’un mitjà gasós (anhídrid carbònic) o líquid (sèrum) per separar les parets de l’úter. Habitualment és una prova ambulatòria i es pot fer sense anestèsia (la tolerància és força bona, com un dolor de regla intens) o amb anestèsia local.
Les indicacions més freqüents són:

• Estudi de les hemorràgies uterines anormals, principalment en la menopausa.
• Estudi de l’esterilitat / infertilitat.
• Localització i extracció de cossos estranys (DIU)
• Estudi de cavitat per alteració en les ecografies: Pòlips, miomes, sinèquies.

Després de l’exploració poden presentar-se petites pèrdues vaginals de sang durant un parell de dies i molèsties lleus al baix ventre durant unes hores que cediran amb analgèsia suau.