Patología mamaria: Patología benigna
La patologia benigna de la mama suposa un ampli espectre d’alteracions que podrem classificar en funció del símptoma principal que porta la pacient a la consulta; d’aquesta manera es pot tractar de: nòduls palpables, secreció pel mugró, dolor, alteracions de la forma de la mama i alteracions de la pell.
FIBROADENOMA
Els nòduls sòlids fonamentalment estan formats per teixit fibroepitelial. El principal exponent és el FIBROADENOMA (el més freqüent) i solen tenir una grandària entre 2 i 4 cm, però se’n poden veure de més grans, fins a 8 cm. Solen aparèixer abans dels 40 anys i si no creixen ni fan mal no cal extreure’ls. S’aconsella un diagnòstic per PAAF com a mínim un cop.
QUISTS
Un altre nòdul molt freqüent són els QUISTS, que són acumulacions de líquid amb una màxima aparició entre els 35 i els 40 anys. La grandària pot ser molt variable, des d’un pocs mil·límetres a uns quants centímetres. L’aparició dels quists es pot deure al bloqueig i la dilatació dels conductes per l’edema estromal que es produeix pels estímuls hormonals. Habitualment van molt relacionats amb les pacients que presenten una mastopatia fibroquística, amb augment de la grandària i dolor abans de les regles. Amb la menopausa millora la simptomatologia i arriben a desaparèixer. No cal operar-los a no ser que provoquin molt dolor o que a simple vista els veiem per sobre de la pell; en aquest cas farem una punció amb una agulla fina i buidarem el quist.
En aquests tipus de nòduls el diagnòstic es farà bàsicament per anamnesi, exploració manual i ecografia de mama.
És un procés benigne de la mama referit al dolor que es presenta de manera cíclica o no, i relacionat o no amb els cicles menstruals. És un dels símptomes més freqüents de consulta. Quan el dolor és cíclic abans de la regla es coneix com a síndrome de tensió mamària premenstrual i és deguda als canvis hormonals que es presenten en la mama. És més freqüent en dones joves i de manera bilateral. Amb la regla el dolor desapareix o, si més no, millora.
Quan el dolor no és cíclic, la causa més freqüent és la mastopatia fibroquística, que es relaciona amb un augment del teixit fibrós i de l’aparició de microcists i plaques fibroses per tota la mama, cosa normal en la majoria de les dones joves.
L’aparició de secreció mamària en una dona és freqüent si es busca específicament aquest fet en l’exploració mamària. Es considera que durant la vida de la dona un 50-80% de les dones presentaran algun tipus de secreció, excloent la lactància. La major part de les secrecions són fisiològiques o de patologia benigna per papil·lomes, ectàsies ductals, hiperprolactinèmies, farmacològiques, traumatismes de la mama… El més normal és que siguin bilaterals i plurioficials. Però sempre hem de tenir en compte i descartar, tot i la seva escassa freqüència, que no es tracti d’un símptoma d’un càncer de mama. Per a un diagnòstic correcte és imprescindible una història clínica correcta, una exploració minuciosa, la presa d’una mostra citològica, cultiu, si és precís, i una ecografia mamària (en ocasions sol·licitarem la realització d’una mamografia i una galactografia).
El tractament de les secrecions varia; és possible que no calgui fer-hi res, que s’hagi de donar un tractament mèdic o fins i tot que sigui necessària una cirurgia en els casos de diagnòstic de papil·lomes.
És un procés inflamatori de la mama que es presenta de dues maneres:
- Aguda: on predomina la mastitis puerperal (relacionada amb la lactància)
- Crònica: és la infecció subaguda recidivant més freqüent.
La mastitis es presenta com una vermellor d’una part de la mama o de tota la mama, amb calor local i dolor, i que pot presentar també febrícula o febre. En ocasions s’associa a un abscés subjacent. La causa més freqüent és la infecció bacteriana.
El tractament inicial i habitual de la mastitis i abscés és un tractament mèdic amb antibiòtics i antiinflamatoris. En els casos que el problema no se solucioni i persisteixi un abscés caldrà fer un desbridament, i en els casos recidivants, l’exèresi de tota la zona llenyosa i del trajecte fistulós.