És una tècnica quirúrgica conservadora que consisteix en l’exèresi dels miomes uterins. Normalment s’acostuma a fer en pacients que encara no han completat la seva maternitat, atès que preservem l’úter,  o en aquells miomes submucosos l’exèresi dels quals es pot fer per histeroscòpia.
Les vies per les quals es pot fer aquesta cirurgia poden ser:

• Via laparoscòpica
• Via laparotòmica
• Via histeroscòpica per a miomes submucosos: (és a dir, que es troben dins la cavitat uterina, a l’endometri)

L’elecció de la via dependrà del mioma, la localització i la grandària.

És la tècnica quirúrgica conservadora a nivell anexial.
Les vies per les quals es pot fer són:

• Via laparoscòpica
• Via laparotòmica.

Encara que actualment la via més utilitzada sol ser la via laparoscòpica. Consisteix en l’exèresi de quists de diversa índole localitzats als ovaris, preservant al màxim la resta de l’ovari per no afectar el seu funcionament posterior. Es fa mitjançant la incisió en la superfície, drenatge i aspiració del contingut, identificació de la paret del quist i separació de la paret de l’escorça ovàrica amb unes pinces. Si s’objectiven punts sagnants en el llit quirúrgic, es procedeix a la coagulació amb una pinça. La laparoscòpia és una tècnica quirúrgica en la qual s’omple la cavitat abdominal de CO2, es col·loca un trocar a través d’una incisió al melic d’1cm a través de la qual s’introduirà una càmera i tròcars accessoris a nivell de fosses ilíaques a través de les quals s’introduiran els utensilis necessaris per portar a terme la intervenció.

L’oclusió tubàrica és la tècnica anticonceptiva definitiva realitzada en la dona.
Es pot fer seguint dos mètodes diferents:

• Lligadura tubàrica via laparoscòpica: en què podem realitzar coagulació i secció tubàrica o salgingectomia (exèresi de tota la trompa de Fal·lopi).
• Via histeroscòpica mitjançant la col·locació del mètode ESSURE (dispositiu col·locat per via vaginal a l’entrada de les trompes que produeix la seva oclusió definitiva).

El prolapse uterí és una patologia que afecta de manera significativa la qualitat de vida de la dona i que pot afectar més del 50% de les dones multípares. Es considera la causa més freqüent d’intervencions quirúrgiques per patologia benigna al llarg de la vida de la dona, i s’estima que la incidència anual de cirurgia per prolapse varia entre 1,5 i 4,9 casos per 1000 dones / any. El prolapse genital es defineix com el descens o desplaçament cap a la vulva de les parets de la vagina, bufeta, recte, úter o tots ells en conjunt.
L’objectiu de la cirurgia de prolapse és la restitució de l’estètica normal dels òrgans dins la pelvis. En funció d’allò que trobem prolapsat realitzarem una tècnica quirúrgica o una altra. Actualment, en funció del grau de prolapse, podem ajudar-nos de malles per evitar la recidiva.
La via per la qual podem realitzar aquesta cirurgia pot ser:

• Via vaginal
• Via laparoscòpica

La incontinència urinària és una patologia que afecta moltes dones. La prevalença a Espanya s’apropa al 10% en el cas de pacients d’entre 25 i 64 anys, i és superior al 50% en el cas de pacients de més de 65 anys. La incontinència es defineix com la pèrdua involuntària d’orina en una quantitat i una freqüència suficients per provocar un problema social i d’higiene a la persona que la pateix.
Actualment el tractament quirúrgic se sol realitzar en casos d’incontinència d’esforç. Amb l’aparició de les bandes suburetrals transobtubadores i minislings ( Needleless) aquesta intervenció ja es pot fer de manera ambulatòria.
En casos de recidiva o més complicats es poden col·locar bandes suburetrals retropúbiques o dispositius ajustables (tipus Remeex).