L’ecografia tridimensional (3D) és una representació en les tres dimensions de l’espai de les imatges obtingudes mitjançant ecografia bidimensional convencional. L’ecografia 4D és una tècnica que permet visualitzar el fetus en les tres dimensions i en moviment en temps real. Amb aquesta tècnica podem visualitzar el fetus movent-se a l’interior de l’úter matern. En alguns moments les imatges poden presentar una gran qualitat i realisme i és possible observar el comportament del fetus a l’interior de l’úter, com per exemple el seu somriure, les seves ganyotes o els seus badalls. Hi ha estudis que demostren que aquesta exploració incrementa el vincle afectiu dels pares amb el futur fill. Tanmateix, no podem oblidar que tot i que la finalitat d’aquesta ecografia és fonamentalment lúdica, hi ha certes patologies fetals, com el llavi leporí, en què l’ecografia 4D aporta informació rellevant referent al grau de malformació existent. L’ecografia 4D es pot fer en qualsevol moment de l’embaràs, tot i que entre la setmana 27-32 de la gestació és el moment ideal per observar amb més definició i maduresa els trets facials. La tècnica té certes limitacions i no totes les imatges s’obtenen amb la mateixa definició; per exemple, la quantitat de líquid amniòtic, la posició fetal, la posició de la placenta o certes condicions maternes, com ara l’obesitat, disminueixen les condicions de visualització òptimes.