com a secundari per extensió, principalment del càncer de coll cervical. S’associa al virus VPH, a tractaments amb immunosupressors, irradiacions locals o irritacions cròniques. La simptomatologia més freqüent és l’hemorràgia vaginal i la leucorrea. Es presenten com masses ulcerades o exofítiques en la mucosa vaginal. La localització més habitual és en el terç superior i la cara posterior de la vagina. El diagnòstic es fa per biòpsia. El tractament del càncer vaginal ha de ser totalment personalitzat, perquè són tractaments molt mutilants. Una altra tècnica que s’utilitza és la radioteràpia endo i exocavitària.

És el 4t en freqüència dels càncers ginecològics i el 7è de tots els càncers de dona a nivell mundial. En els països desenvolupats és el càncer ginecològic més freqüent i s’observa una major incidència en grups d’edat cada cop més joves, com també una major incidència de neoplàsia intraepitelial. El factor de risc principal és la infecció pel virus del papil·loma humà (VPH) que es considera causa necessària; però existeixen altres factors, com ara: promiscuïtat, tabaquisme, immunosupressió, anticoncepció oral, multiparitat, alcoholisme, baix nivell social… El seu tractament en etapa inicial serà la conització, però en la major part dels casos caldrà una cirurgia radical.

Representa actualment el càncer ginecològic més freqüent de la dona en països desenvolupats després del càncer de mama. La major incidència es dóna sobre els 60 anys en la postmenopausa. La causa principal és l’hiperestrogenisme mantingut sense el fre de la progesterona, com en pacients en tractament amb THS de llarga durada, obesitat en la menopausa, tractaments amb tamoxifè per càncer de mama… Altres factors de risc són: menopausa tardana, nul·liparitat, pacients amb ovaris poliquístics, herència familiar en 18%, radioteràpia sobre la zona… La clínica és molt difusa i la pacient pot presentar o referir unes pèrdues sanguínies o leucorrea “de rentar carn” en la postmenopausa o la visualització d’una hipertròfia de l’endometri per ecografia en la revisió ginecològica. El pronòstic en general és molt bo i en molts casos es pot fer una cirurgia molt limitada, seguida en ocasions de quimioteràpia posterior.

És el 4t càncer ginecològic en els països desenvolupats, amb una incidència de 15/100.000 dones. Els principals factors de risc són: edat entre els 50-60 anys, antecedents familiars o genètics (Sd. Lynch, BRCA 1 i 2 ), nul·liparitat, menarquia precoç i menopausa tardana o dieta rica en greixos. El càncer d’ovaris no dóna símptomes fins que ja està avançat, per tant el diagnòstic precoç és molt difícil. En molts casos, per tant, el diagnòstic ja es fa tard i la cirurgia ha de ser reductora, amb quimioteràpia intensiva.